MONTI-SION
Vaig anar a Monti-sion,
a fer una caminada,
me va pegar sa son,
i me vaig menjar una sobrassada.
Quan me la vaig haver menjada,
vaig tirar cap endavant,
vaig saber allà on era,
i veia que ja anava arribant.
Quan vaig ser a dalt,
el poble de Porreres vaig poder comtemplar ,
una cançó volia cantar,
i vaig començar a entonar:
"Mare de deveta,
de Monti-sion,
estirau cordeta,
i pujarà tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada